UniversidaddeCádiz

The Estirando el chicle [Stretching the chewing gum] audiovisual podcast is analyzed as a success story that focuses on the connection between the program and its social audiences to determine whether elements of parasociality exist. The case study method is used, with a mixed design that combines discourse analysis and content analysis to understand: 1) the discursive strategies used by the creators, searching for a co-orientation effect with their audience, and 2) whether fandom expresses the existence of parasociality on You -tube. The results show that the hosts use five strategies to be perceived as authentic and to connect with their audience: self-revelation, the "behind-the-scenes" narrative subgenre, visibility of mental health issues, rejection of the aspirational discourse of influencers, and the simulation of interaction. As regards signs of parasociality among the fandom, it is found that 63.8% of comments address the hosts with familiarity, 14.4% of the texts express affectivity belonging to the primary group, and the gratifications from the pod -cast obtained are entertainment (46.5%), the sense of belonging to the community (18.9%), self-expression (11%), identification (4.7%), and an improvement in some aspect of their life (4.7%).Se analiza el podcast audiovisual Estirando el chicle como caso de éxito prestando atención a la conexión del programa con sus audiencias sociales para conocer si existen elementos de parasocialidad. Se emplea el método del estudio de caso con un diseño mixto que com-bina el análisis del discurso y el análisis de contenido para conocer: 1) las estrategias dis-cursivas usadas por las creadoras buscando un efecto de coorientación con la audiencia y 2) si el fandom expresa en Youtube la existencia de parasocialidad. Los resultados mues-tran que las presentadoras emplean cinco estrategias para ser percibidas como auténticas y conectar con las audiencias: la autorrevelación, el subgénero narrativo «tras la escena», la visibilidad de la salud mental, el rechazo al discurso aspiracional de los influencers y la simulación de interacción. En cuanto a los indicios de parasocialidad en el fandom, se encontró que el 63,8% de los comentarios se dirige a las presentadoras con familiaridad, el 14,4% de los textos expresa una afectividad propia del grupo primario y las gratificacio-nes que reconocen obtener del podcast son entretenimiento (46,5%), pertenencia a la comunidad (18,9%), autoexpresión (11%), identificación (4,7%) y la mejora de algún aspecto de su vida (4,7%).S’analitza el pòdcast audiovisual Estirando el chicle com a cas d’èxit parant esment en la connexió del programa amb les seves audiències socials per conèixer si existeixen elements de parasocialitat. S’empra el mètode de l’estudi de cas amb un disseny mixt que combina l’anàlisi del discurs i l’anàlisi de contingut per conèixer: 1) les estratègies discursives utilit-zades per les creadores buscant un efecte de coorientació amb l’audiència i 2) si el fandomexpressa a Youtube l’existència de parasocialitat. Els resultats mostren que les presentado-res fan servir cinc estratègies per ser percebudes com a autèntiques i connectar amb les audiències: l’autorevelació, el subgènere narratiu «després de l’escena», la visibilitat de la salut mental, el rebuig al discurs aspiracional dels influencers i la simulació d’interacció. Quant als indicis de parasocialitat en el fandom, es va trobar que el 63,8% dels comentaris es dirigeix a les presentadores amb familiaritat, el 14,4% dels textos expressa una afectivi-tat pròpia del grup primari i les gratificacions que reconeixen obtenir del pòdcast són entreteniment (46,5%), pertinença a la comunitat (18,9%), autoexpressió (11%), identi-ficació (4,7%) i la millora d’algun aspecte de la seva vida (4,7%).