Álbumes ilustrados en clave intertextual para la formación en mediación literaria

Abstract

Este trabajo aborda una de las claves en la formación inicial de mediadores literarios en los grados de Educación Infantil y Primaria, que es la propia competencia literaria del futuro mediador. En particular, el estudio aborda el sello intertextual de la obra literaria como elemento clave para la mediación, pues ahonda en la capacidad del lector de reconocer la relación de unas obras con otras y en cómo ese reconocimiento resulta placentero y divertido para quien lee. La identificación de estas relaciones intertextuales por parte de los mediadores y su experiencia de disfrute resulta clave para el crecimiento de su capacidad de recepción de la obra literaria, y, a través de su labor de mediación, lo será para ampliar la experiencia receptora de los primeros lectores. Se toma en consideración un corpus de álbumes ilustrados infantiles y se analizan las relaciones intertextuales que encierran, y que se clasifican en tres categorías: intertextualidad relativa a la tradición literaria clásica; relaciones intertextuales entre obras de autor, y, por último, otras relaciones intertextuales que, mediante la ruptura de expectativas en el lector, desembocan en el humor. Las conclusiones pretenden reafirmar la condición dialógica de la literatura infantil; apostar por títulos de calidad para su inclusión en un canon escolar de lecturas literarias para las primeras edades; y plantear que los procesos de mediación hacia los “déjà lu” son fundamentales en la formación literaria de mediadores que sepan movilizar las posibilidades que ofrecen las obras para la diversión compartida.

This paper addresses one of the key aspects of the initial training of literary mediators in Early Childhood and Primary Education: the literary competence of the future practitioner. In particular, the study addresses the intertextual imprint of a literary work as a key element for mediation, as it delves into the reader's ability to recognize the relationship between some works and others and how this recognition is pleasurable and entertaining for the reader. The mediators' identification of these intertextual relationships and their experience of enjoyment are key to the growth of their capacity to receive the literary work, and, through their mediation work, will be key to broadening the receptive experience of early readers. A corpus of children's picture books is considered, and the intertextual relationships they contain are analyzed. These relationships are classified into three categories: intertextuality relative to classical literary tradition; intertextual relationships between authorial works; and, finally, other intertextual relationships that, by shattering reader expectations, lead to humor. The conclusions aim to reaffirm the dialogic nature of children's literature; promote quality titles for inclusion in a school canon of literary readings for early ages; and propose that the processes of mediation toward "déjà lu" are fundamental to the literary training of mediators who know how to mobilize the possibilities that works offer for shared enjoyment.

Aquest treball aborda una de les claus en la formació inicial de mediadors literaris en els graus d’Educació Infantil i Primària, que és la pròpia competència literària del futur mediador. En particular, l'estudi aborda el segell intertextual de l'obra literària com a element clau per a la mediació, ja que aprofundeix en la capacitat del lector de reconèixer la relació d'unes obres amb les altres i com aquest reconeixement resulta plaent i divertit per a qui llegeix. La identificació d’aquestes relacions intertextuals per part dels mediadors i la seua experiència de gaudi resulta clau per al creixement de la seua capacitat de recepció de l’obra literària, i, a través de la seua tasca de mediació, ho serà per ampliar l’experiència receptora dels primers lectors. Es considera un corpus d'àlbums il·lustrats infantils i s'analitzen les relacions intertextuals que tanquen, i que es classifiquen en tres categories: intertextualitat relativa a la tradició literària clàssica; relacions intertextuals entre obres d'autor, i, finalment, altres relacions intertextuals que, mitjançant la ruptura d'expectatives del lector, desemboquen a l'humor. Les conclusions pretenen reafirmar la condició dialògica de la literatura infantil; apostar per títols de qualitat per a la seua inclusió en un cànon escolar de lectures literàries per a les primeres edats; i plantejar que els processos de mediació cap als “déjà lu” són fonamentals en la formació literària de mediadors que sàpiguen mobilitzar les possibilitats que ofereixen les obres per a la diversió compartida.