Interculturalidad y educación propia: voces docentes desde el Cauca

Abstract

En los paisajes andinos del Cauca, donde los ríos y las montañas resguardan la memoria de saberes ancestrales, la educación emerge como un puente entre los conocimientos originarios y los hegemónicos. Este artículo analiza las percepciones de los docentes sobre la educación propia indígena en estos territorios, examinando cómo estas prácticas educativas reflejan las cosmovisiones comunitarias y articulan conocimientos propios y externos. A través de una investigación etnográfica que incluye entrevistas semiestructuradas y observación no participante, se estudian los enfoques pedagógicos del Sistema Educativo Indígena Propio (SEIP). Los resultados evidencian que, aunque se reconoce el potencial transformador del SEIP, persisten desafíos en su implementación, especialmente en la articulación entre saberes tradicionales y modelos educativos occidentales. Este estudio ilumina el papel de la educación propia en el fortalecimiento de la identidad cultural y la cohesión social, proponiendo vías para su mejora en contextos contemporáneos.

In the Andean region of Cauca, where rivers and mountains preserve the memory of ancestral knowledge, education is the bridge between indigenous and hegemonic knowledge. This article analyses teachers’ perceptions of indigenous education in these areas, exploring how indigenous educational practices reflect community worldviews and integrate both indigenous and external knowledge. Through an ethnographic study involving semi-structured interviews and non-participatory observation, the pedagogical approaches of the Sistema Educativo Indígena Propio [Indigenous Own Educational System] (SEIP) are examined. The results show that, while the transformative potential of SEIP is recognized, challenges remain in its implementation, particularly in the integration of traditional knowledge with Western educational models. This study underscores the role of indigenous education in reinforcing cultural identity and social cohesion, and proposes pathways to improve it in contemporary contexts

Als paisatges andins del Cauca, on els rius i les muntanyes guarden la memòria de coneixements ancestrals, l’educació hi emergeix com un pont entre els coneixements originaris i els hegemònics. Aquest article analitza les percepcions dels docents sobre l’educació pròpia indígena en aquests territoris, examinant com aquestes pràctiques educatives reflecteixen les cosmovisions comunitàries i articulen coneixements propis i externs. A través d’una investigació etnogràfica que inclou entrevistes semiestructurades i observació no participant, s’hi estudien els enfocaments pedagògics del Sistema Educatiu Indígena Propi (SEIP). Els resultats evidencien que, tot i que es reconeix el potencial transformador del SEIP, persisteixen desafiaments en el moment d’implementar-lo, especialment en l’articulació entre coneixements tradicionals i models educatius occidentals. Aquest estudi il·lumina el paper de l’educació pròpia en el reforçament de la identitat cultural i la cohesió social, proposant vies per millorar-la en contextos contemporanis.