Educación comunitaria no adultocéntrica: El enfoque de los comunes educativos para el reconocimiento de las infancias y adolescencias

Abstract

Este artículo analiza cómo los comunes educativos, concebidos como prácticas pedagógicas comunitarias, contribuyen a desestabilizar las lógicas adultocéntricas y a conseguir que niñas, niños y adolescentes disputen espacios de participación y agencia en la comunidad. La investigación, basada en una etnografía crítica, se concretó en un estudio de caso colectivo con la participación de 62 niñas, niños y adolescentes y 7 educadoras y talleristas. Los hallazgos se organizan en tres bloques: la persistencia de disposiciones adultocéntricas en los escenarios educativos; las tensiones entre paternalismo, participación y agencia en los procesos de toma de decisiones, y el potencial de las metodologías dialógicas, artísticas y horizontales para reconocer los saberes de las infancias y adolescencias. Los resultados muestran que los comunes educativos generan condiciones para la gobernanza compartida y la redistribución del poder intergeneracional, aunque no están exentos de contradicciones ni resistencias. Se concluye que estas prácticas comunitarias constituyen una vía prometedora para articular educación, comunidad y transformación en contextos atravesados por desigualdades estructurales.

This article analyses how educational commons, conceived as community pedagogical practices, contribute to destabilising adult-centric logics and to enable children and adolescents with to assert their right to spaces for participation and agency in the community. Research, based on critical ethnography, consisted of a collective case study, involving 62 children and adolescents, as well as seven educators and workshop organisers. The findings are arranged in three blocks: the persistence of adult-centric provisions in educational scenarios; tensions between paternalism, participation and agency in decision-making processes; and the potential of dialogic, artistic and horizontal methodologies to recognise the knowledge of children and adolescents. The results show that educational commons generate conditions for shared governance and the redistribution of intergenerational power, although they are not exempt from contradictions or resistances. In conclusion, these community practices constitute a promising approach to articulating education, community, and transformation in contexts marked by structural inequalities.

Aquest article analitza com els comuns educatius, concebuts com a pràctiques pedagògiques comunitàries, contribueixen a desestabilitzar les lògiques adultes i a aconseguir que infants i adolescents disputin espais de participació i agència en la comunitat. La investigació, basada en l’etnografia crítica, es va concretar en un estudi de cas col·lectiu, amb la participació de 62 noies, nois i adolescents i 7 educadores i talleristes. Les conclusions s’organitzen en tres blocs: la persistència de les disposicions adultocèntriques en escenaris educatius; les tensions entre paternalisme, participació i agència en processos de presa de decisions, i el potencial de les metodologies dialògiques, artístiques i horitzontals per reconèixer els sabers de la infància i de l’adolescència. Els resultats mostren que els comuns educatius generen condicions per promoure la governança compartida i la redistribució del poder intergeneracional, tot i que no estan exempts de contradiccions o resistències. S’hi conclou que aquestes pràctiques comunitàries constitueixen una manera prometedora d’articular l’educació, la comunitat i la transformació en contextos travessats per desigualtats estructurals.